Per què més empreses consideren la conversió de calci a amoníac per als sistemes FGD?

La desulfurització amb pedra calcària i guips s’ha utilitzat durant dècades. És una tecnologia madura amb una àmplia experiència tècnica i continua sent una dessulfurització de gasos de fum solució per a instal·lacions industrials.

Per tant, per què més empreses ara analitzen més atentament la conversió de calci a amoníac ?

La resposta no és que la desulfurització amb pedra calcària i guips hagi deixat sobtadament de funcionar.

El canvi real rau en el que les empreses esperen d’un sistema FGD.

Complir els límits d'emissions de SO₂ continua sent el requisit bàsic. Però per a un sistema que pot funcionar durant molts anys, les empreses estan mirant cada cop més enllà del compliment de les normes d'emissions. La gestió de subproductes, el tractament d'aigües residuals, el manteniment, els costos d'explotació, la fiabilitat del sistema i la possibilitat de recuperar valor del procés de tractament s'estan convertint tots ells en factors decisius.

Aquesta és una de les raons per les quals la desulfuració amb amoníac està rebent una atenció renovada.

1. El repte ja no és només eliminar el SO₂

El principi bàsic de la desulfuració amb pedra calcària i guix està perfectament establert. Es fa servir pedra calcària com a absorbent per eliminar el SO₂ dels gasos d'escapament, generant-se guix com a principal subproducte.

Des del punt de vista del control de contaminants, la tecnologia és madura.

Però un cop un sistema FGD entra en operació a llarg termini, la planta ha d'ocupar-se de més coses que si la concentració de SO₂ a la sortida compleix el límit exigit.

Què passa amb el guix?

Com s'ha de gestionar l'aigua residual?

Com pot controlar-se l’escala, els dipòsits, les obstruccions i els requisits de manteniment durant anys d’operació?

A mesura que la gestió ambiental es fa més detallada, aquests temes esdevenen cada cop més importants per als operadors industrials.

L’aprofitament i la gestió del guix reben una atenció creixent, mentre que els sistemes basats en calci poden implicar també la gestió d’aigües residuals amb alt contingut de clorurs en determinades condicions operatives.

En altres paraules, concloure un projecte de desulfuració de gasos de combustió (FGD) no vol dir que hagin desaparegut tots els reptes de gestió ambiental.

Per als operadors de centrals, les preguntes a llarg termini solen ser més pràctiques:

El sistema romandrà estable? Es podran controlar els costos operatives? Es podran aprofitar eficaçment els subproductes?

2. De tractament de la contaminació a recuperació de recursos

Aquí és on la desulfuració amb amoníac i la conversió de calci a amoníac resulten interessants.

A diferència de la desulfuració amb pedra calcària i guix, que produeix guix, la desulfuració FGD basada en amoníac utilitza amoníac per absorbir el SO₂ i pot generar sulfat d’amoníac.

Això crea una proposta de valor diferent.

Tradicionalment, la desulfuració s’ha considerat principalment un cost ambiental: la planta gasta diners per eliminar contaminants dels gasos d’escapament.

No obstant això, tenint en compte la recuperació de recursos, el diòxid de sofre també pot esdevenir una matèria primera per produir un subproducte útil.

Per tant, l’atenció comença a canviar de:

«Quant costa eliminar el contaminant?»

a:

«Com pot la planta complir les normes d’emissions i, al mateix temps, fer un millor ús del material extret dels gasos d’escapament?»

El sulfat d’amoni produït mitjançant la desulfuració amb amoníac es pot utilitzar com a material relacionat amb fertilitzants i també es pot incorporar a nous desenvolupaments de productes, incloent-hi combinacions amb fertilitzants orgànics o productes basats en àcid húmic.

Per a les instal·lacions industrials que fan funcionar un sistema FGD de manera contínua durant molts anys, aquest enfocament basat en la utilització de recursos pot esdevenir una part important de l’avaluació econòmica global.

3. La conversió de calci a amoníac significa reconstruir-ho tot?

Aquesta és una de les preguntes més importants per a les centrals que ja disposen de sistemes FGD de pedra calcària i guix.

Una instal·lació pot haver invertit molt en els seus equips actuals, i el sistema pot seguir funcionant. Si l’empresa vol adoptar la dessofrització amb amoníac, ha de començar des de zero?

No necessàriament.

Conversió de calci a amoníac fa referència a l’actualització d’un sistema FGD basat en calci existent cap a un sistema basat en amoníac mitjançant modificacions del procés i de l’equipament.

Segons les condicions reals del projecte, part de l’equipament existent es pot reutilitzar, mentre que altres components poden instal·lar-se de nou o modificar-se.

Per tant, aquest concepte difereix del simple fet de construir un sistema FGD totalment nou.

Per a una instal·lació industrial existent, això pot oferir una altra via:

actualitzar l’actiu ambiental existent en lloc de substituir automàticament tot el sistema.

És clar que si un sistema concret es pot reutilitzar o no depèn de la seva configuració actual, de l’estat de l’equipament, dels requisits del procés i de les condicions del lloc. Cal fer una avaluació tècnica detallada abans de determinar l’àmbit final de la reforma.

Per als propietaris de les instal·lacions, aquesta distinció és rellevant.

La qüestió no és simplement quina tecnologia sembla més avançada sobre el paper. Les preguntes pràctiques són si la reforma es pot dur a terme, quina quantitat d’equipament existent es pot conservar, com funcionarà el sistema modificat i quins canvis mesurables pot aportar la millora.

4. Els detalls tècnics de la desulfurització estable amb amoníac

La conversió de calci a amoníac no consisteix simplement a substituir un absorbent per un altre.

Basada en amoníac Sistema fgd implica diversos aspectes relacionats amb el procés i l’equipament que afecten directament l’operació a llarg termini.

MingSheng Environmental Protection ha continuat desenvolupant la seva tecnologia de desulfurització amb amoníac mitjançant diverses generacions de millores tècniques.

Aquests avenços cobreixen àrees com el control de la temperatura, el control del pH, el líquid concentrat en circulació, la cristal·lització i la separació, la distribució dels gasos d’escapament i la dosificació automàtica d’amoniac.

Per exemple, controlar la densitat del líquid concentrat en circulació pot ajudar a reduir l’incrustació, els sediments i els tapaments.

Es pot utilitzar un sistema de flux d’autocirculació per mantenir barrejat el fons del dipòsit de cristal·lització, reduint-ne la dependència respecte als agitadors mecànics convencionals.

La tecnologia de separació estratificada pot separar el líquid clar per a la seva recirculació de la llosa més densa, mentre que els sistemes de control interconnectats poden donar suport a la dosificació automàtica d’amoniac.

Aquests aspectes poden semblar qüestions d’enginyeria relativament detallades, però al final determinen allò que més preocupa als operaris de la planta:

Quina estabilitat té el sistema? Quant és de difícil el manteniment? Es poden controlar els costos d’explotació?

5. La conversió de calci en amoniac és un nou càlcul del valor a llarg termini

Per què, doncs, les empreses que durant anys han fet servir la desulfuració amb callosa i guix cada cop consideren més sovint la conversió de calci a amoníac?

La resposta no és que la desulfuració convencional amb calci hagi perdut sobtadament el seu valor.

Més aviat, els requisits exigits a un sistema FGD estan canviant.

En el passat, la primera pregunta era:

El sistema pot eliminar el SO₂?

Després, l’atenció es va ampliar a:

Pot assolir emissions ultra baixes?

Avui dia, molts operadors formulen preguntes addicionals:

• Com s’han de tractar els subproductes?

• Com es poden controlar els costos d’explotació a llarg termini?

• Quins són els requisits de gestió d’aigües residuals?

• Quina quantitat de manteniment necessitarà el sistema?

• Es pot millorar l’equipament FGD existent?

• El sistema ambiental pot generar un valor addicional mitjançant la recuperació de recursos?

La conversió de calci a amoníac ofereix una via de millora per als sistemes existents de guix de calcària.

En lloc de substituir automàticament un sistema FGD en funcionament, l’enfocament avalua com es poden combinar l’equipament i les infraestructures existents amb modificacions de procés i d’equipament per transitar cap a la dessulfuració amb amoníac.

Al mateix temps, la recuperació de SO₂ com a recurs esdevé part de la cadena de valor global.

6. Què han d’avaluar les centrals abans d’una reforma?

Per a les empreses que consideren una reforma de calci a amoníac, la decisió hauria de basar-se en l’estat real del sistema existent, i no només en la selecció tecnològica.

Una avaluació pràctica pot incloure:

• Configuració actual del procés FGD

• Estat i vida útil restant de l’equipament principal

• Volum de gasos d’escapament i concentració de SO₂

• Sistema actual de tractament d’aigües residuals

• Requeriments de producció i eliminació de guips

• Espai disponible per a equipament modificat o nou

• Potencial d’aprofitament de sulfat d’amoni

• Costos previstos d’explotació i manteniment

• Rendiment d’emissions requerit

• Condicions de combustible i d’explotació a llarg termini

Aquest tipus d'avaluació ajuda a determinar si una reforma és tècnica i econòmicament adequada i quines parts del sistema existent es poden mantenir.

Per a una instal·lació industrial ja establerta, aquesta avaluació d'enginyeria sovint és el punt de partida per a un pla de millora realista.

7. Una altra manera de pensar sobre la inversió en sistemes FGD

L’interès creixent per la conversió de calci a amoníac reflecteix un canvi més ampli en la manera com les empreses industrials avaluaven els sistemes ambientals.

Un sistema FGD ja no es considera només equipament que elimina SO₂.

És un actiu operatiu a llarg termini.

El seu valor no depèn només del rendiment en emissions, sinó també del manteniment, de la gestió de les aigües residuals, del tractament de subproductes, de la recuperació de recursos, del consum energètic i de la capacitat d’adaptar-se a requisits futurs.

Aquesta és la direcció que impulsa el desenvolupament continuat de MingSheng Environmental Protection de la tecnologia de conversió de calci a amoníac i de recuperació de recursos de SO₂ .

Per a les plantes que han fet servir sistemes FGD de pedra calcària - guips durant molts anys, la qüestió no és necessàriament si la tecnologia existent era correcta o incorrecta.

La qüestió més pràctica és si el sistema existent es pot millorar per generar un valor a llarg termini major.

Per això la conversió de calci a amoníac està atreient una atenció cada cop més gran: ofereix una via potencial perquè els actius FGD existents passin de simplement tractar contaminants cap a un control d'emissions més integrat i una utilització de recursos .